La Illa es un espai per recordar...
... a la persona estimada i expressar el que li haguéreu volgut dir. Un espai dissenyat des de la tendresa i amb l’objectiu d’oferir a persones de totes les races, religions i creences, un espai significatiu que els ajudi a compartir sentiments, recuperar la calma i elaborar un temps de dol saludable. On les famílies puguin convidar als infants a participar-hi per mitjà de missatges o dibuixos. On junts decideixin en quin espai de la Illa volen dipositar aquell record a la persona estimada.
Perquè una illa virtual davant de Barcelona ...
Text en espera de confirmació de la participació de l'Ajuntament de Barcelona en el MEMORIAL BCN COVID-19.
Rituals a Catalunya. D'on venim ?
Les troballes arqueològiques de les terres catalanes mostren com els nostres avantpassats del Neolític (deixen de dependre dels recursos espontanis de la natura,
esdevenint pagesos i pastors i establint-se en un territori), ja trobaven consol en el dol per la mort d’un ésser estimat, per mitjà dels rituals funeraris.
Aleshores la pràctica funerària era la inhumació (enterrament individual en cistes, o col·lectives en dòlmens), però les restes trobades indiquen que creien en una vida després de la mort pels
objectes personals curosament depositats i que acompanyaven al difunt.
A Catalunya trobem varis monuments funeraris en tot el territori, des de les comarques de Girona (Cova d’en Daina a Romanyà de la Selva o Creu d’en Cobertella a Roses...), en les Terres de l‘Ebre
(Amposta i Tortosa), també en les comarques del Solsonès, el Bages, el Bergadà, fins a Vallirana (Baix Llobregat).
La cultura s’expandeix, així com les habilitats per tractar els metalls i crear comunitats urbanitzades.
A Catalunya la cultura ibèrica apareix com a conseqüència del contacte de gent indígena amb pobles comerciants com els fenicis i els grecs. Els canvis es succeeixen, aprenen a treballar el coure
i l’estany per fer ornaments. També adopten cerimònies funeràries noves com la incineració dels difunts. Posteriorment la família era l’encarregada de rentar els ossos, esmicolar-los i els
col·locaven dins urnes que podien tenir un destí variat (davant de casa, una necròpoli o els nadons que eren enterrats dins les cases). Aquests rituals els ajudava a acomiadar-se, cuidar de
l’ésser estimat més enllà de la vida i trobar-hi consol.
L’arribada del romans per Empúries, va derivar en molts canvis en la vida dels ibers i de nou van coexistir la incineració i la inhumació com a costums funeràries.
Tots i els anys transcorreguts, avui dia las pràctiques funeràries han canviat poc. Podem afirmar que en tots els períodes de la història de la Humanitat es mostra la necessitat dels vius
d’acomiadar-nos de qui estimem, de tenir cura dels difunts i trobar el consol necessari per un temps de dol saludable.
... i tot Catalunya i la Marató TV3 està amb vosaltres ...
...amb totes les famílies que esteu vivint un temps de dol. Perquè Catalunya estima a persones de qualsevol religió o confessió, edat, raça o sexe.
La gent d’aquesta terra coneix prou be la necessitat i el benefici emocional que representa retre un homenatge i recordar a qui ha donat significat
i sentit a la nostra vida.
Encara que no ens puguem abraçar, olorar, veure o escoltar, seguiràs viu dins meu.
Participa a través del MEMORIAL BCN COVID-19 a la MARATÓ DE TV3.