Necessitem la vida sencera per aprendre a viure, i també, cosa sorprenent, per aprendre a morir.
Seneca
Poema "Entre el cielo y el mar"
David Sant
No ploreu perquè me'n vagi, certament sóc de les que penso que la mort no és la fi de res, perquè la gent només mor quan l'obliden, i estic convençuda que això no passarà mai i per tant sempre romandré d'una forma o una altra amb valtres.
Edithsme
Si la vida no fos el preludi a una altra vida, la vida present seria una burla cruel.
Mahatma Gandhi
Poemes del mar.
Mar sense principi ni fi,
jo m’endinso en la teva aigua,
i és tan tendra l’abraçada
que et sento extensió de mi.
Carme Cabús
Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties. De tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol
No ploris amor meu, he sentit a dir que un torna sempre als llocs on va estimar i va ser estimat.
Edithsme
La niña que se va al mar.
¡ Qué blanca lleva la falda
la niña que se va al mar !
¡ Ay niña, no te la manche
la tinta del calamar !
¡ Qué blancas tus manos, niña,
que te vas sin suspirar !
¡ Ay niña, no te las manche
la tinta del calamar !
¡ Qué blanco tu corazón
y qué blanco tu mirar !
¡ Ay niña, no te los manche
la tinta del calamar !
Rafael Alberti
El Mar Triste
Palpita un mar de acero de olas grises
dentro los toscos murallones roidos
del puerto viejo. Sopla el viento norte
y riza el mar. El triste mar arrulla
una ilusión amarga con sus olas grises.
El viento norte riza el mar, y el mar azota
el murallón del puerto.
Cierra la tarde el horizonte
anubarrado. Sobre el mar de acero
hay un cielo de plomo.
El rojo bergantin es un fantasma
sangriento, sobre el mar, que el mar sacude...
Lúgubre zumba el viento norte y silba triste
en la agria lira de las jarcias recias.
El rojo bergantin es un fantasma
que el viento agita y mece el mar rizado,
el tosco mar rizado de olas grises.
Antonio Machado
Junto al mar.
Si muero, que me pongan desnudo,
desnudo junto al mar.
Serán las aguas grises mi escudo
y no habrá que luchar.
Si muero que me dejen a solas.
El mar es mi jardín.
No puede, quien amaba las olas,
desear otro fin.
Oiré la melodía del viento,
la misteriosa voz.
Será por fin vencido el momento
que siega como hoz.
Que siega pesadumbres. Y cuando
la noche empiece a arder,
Soñando, sollozando, cantando, yo volveré a nacer.
José Hierro
Dicen: la mar es triste. ¡Qué señal
hace cada ola, cuando quiebra!
Y veo una mar triste, pero en medio
tú, como una perla.
Dicen: la tierra es triste. ¡Qué señal
hace la hoja! Apenas osa.
Vea la tierra triste, pero en medio
tú, como una rosa.
Marià Manent
Yo te extrañaré.
Tercer cielo
Estàvem, estem, estarem junts.
A trossos, a estones, a parpelleigs,
a somnis.
Mario Benedetti
En la línea del mar,
donde el mar es mar y es cielo,
en una isla, en la línea más alta del mar,
un guarda y un motorman se abrazan,
se restregan las manos
se suben a los árboles
se miran y sonríen.
... En una isla
en la línea más alta del mar.
Liber Falco
Espero que quan la mort em trobi, em trobi somrient. Que em trobi gastat d'haver viscut tant. Que em trobi lliure i satisfet, sense deutes, sense secrets, sense
dubtes i penediments. Quan marxi espero deixar una llum encesa pels que vénen i també per als que es queden. Espero haver sembrat una mica d'amor i de consciència, una mica d'esperança. Només
espero haver tocat algunes ànimes, obert alguns ulls, dibuixat alguns somriures i si de cas estarrufat algunes pells. Només espero haver estimat. I és que quan la mort em trobi, només espero
haver viscut prou.
Emiliano Sanchez
Ocaso.
Era un suspiro lánguido y sonoro
la voz del mar aquella tarde… El día,
no queriendo morir, con garras de oro
de los acantilados se prendía.
Pero su seno el mar alzó potente,
y el sol, al fin, como en soberbio lecho,
hundió en las olas la dorada frente,
en una brasa cárdena deshecho.
Para mi pobre cuerpo dolorido,
para mi triste alma lacerada,
para mi yerto corazón herido,
para mi amarga vida fatigada…
¡ el mar amado, el mar apetecido,
el mar, el mar, y no pensar nada… !
Manuel Machado
El viento en la isla.
Pablo Neruda
La noche en la isla.
Pablo Neruda
He decidit desdoblar la meva existència i dividir-la en dues parts iguals. Una part que segueixi embolicada en el teu record, en aquesta dolça malenconia que
m'envaeix en pensar en tu, i l'altra, que voli lliure, que es desprengui finalment de la teva ombra, que navegui lluny del que alguna vegada va ser la nostra història, i que al final de tots els
finals, es trobi una vegada més amb tu, i així, donar-li un nou inici a aquest cicle, a aquest conte interminable.
Víctor de la Hoz
Tant de bo coincidim en altres vides, ja no tan tossuts, ja no tan joves, ja no tan cecs ni obstinats, ja sense raons ni passions, ja sense orgull ni pretensions.
Tant de bo. I és que tenim el mal costum d'estimar a mitges, de no mostrar el que sentim als que estan més a prop, tenim el mal costum de trobar a faltar el que més estimem només quan ho perdem,
i és llavors quan l'enyorem. Tenim el mal costum de perdre el temps, buscant tantes metes falses, tants falsos somnis. Tenim el mal costum de no apreciar el que de veritat importa, i només quan
ho perdem, ens adonem del que de veritat importa.
Charles Bubowski
Canción marinera.
Todos somos marineros,
marineros que saben bien navegar.
Todos somos capitanes,
capitanes de la mar.
Todos somos capitanes
y la diferencia está
sólo en el barco en que vamos
sobre las aguas del mar.
Marinero, marinero;
marinero... capitán
que llevas un barco humilde
sobre las aguas del mar...
marinero...
capitán...
no te asuste naufragar
que el tesoro que buscamos,
capitán,
no está en el seno del puerto
sino en el fondo del mar.
León Felipe
Enmig de la mar hi ha
una pedra molt pintada:
cada mariner que hi va
hi pinta l’enamorada.
Popular
No ploreu estimats, no heu perdut a ningú, aquell que ha mort, simplement se'ns ha avançat en el camí, perquè al final és allà on anirem a parar tots. I a més, recordeu que el millor d'ell, el seu amor, segueix habitant dins els nostres cors.
Facundo Cabral